Dimarts 12 Novembre, 2019 català   |   castellano

Les àrees de descans de les carreteres espanyoles suspenen en qualitat a l’estudi EuroTest

Divendres 21 Agost, 2009

Mobilitat i medi ambient | Seguretat viària

El RACC, l’automòbil club més gran d’Espanya, amb més d’1.100.000 socis, ha participat en l’estudi EuroTest que analitza la qualitat de les àrees de descans situades a les rutes més importants d’Europa. L’estudi, en què han intervingut 19 automòbils clubs, s’emmarca en la política de cerca i anàlisi dels elements que integren la mobilitat, d’acord amb la voluntat del RACC de contribuir a fer més fàcils i segurs els viatges en automòbil.

 

En ple període de vacances, època en què les carreteres s’omplen de persones que fan viatges de llarg recorregut en cotxe, les àrees de descans haurien de ser un espai de relaxació, sobretot quan es fan recorreguts llargs. Per aquest motiu, aquests espais haurien de cobrir necessitats bàsiques dels conductors en el moment de fer les parades de descans que, d’altra banda, són imprescindibles per a garantir la seguretat i evitar els accidents de trànsit provocats pel cansament de l’acumulació d’hores al volant.

 

D’acord amb aquests criteris de seguretat i confort, s’han analitzat 101 àrees de descans a autopistes de setze països europeus: Alemanya, Itàlia, França, Àustria, Espanya, els Països Baixos, Suïssa, Bèlgica, Dinamarca, Croàcia, Noruega, Suècia, Hongria, Eslovènia, la República Txeca i Eslovàquia. S’han fet dues inspeccions per àrea (una de dia i una de nit), entre els mesos d’abril i maig d’aquest any, i s’han avaluat quatre categories: trànsit i aparcament (25%), instal·lacions exteriors (25%), instal·lacions sanitàries (30%) i seguretat personal (20%). Cadascuna d’aquestes categories conté diversos subapartats. En total s’han avaluat 70 aspectes.

 

Resultats als països europeus

De les 101 àrees analitzades, l’estudi posa en relleu que hi ha diferències importants pes països. Croàcia, Suïssa, Suècia i Hongria se situen al capdavant, amb àrees de descans que ofereixen un nivell de qualitat bo o molt bo. En un segon grup se situen països com Alemanya, França o Noruega, les àrees de descans dels quals presenten un nivell acceptable d’acord amb aquest estudi. Finalment, hi ha un grup de països que inclou Bèlgica, els Països Baixos o la República Txeca, amb nivells insatisfactoris o molt insatisfactoris. Les àrees de descans analitzades a Espanya se situen en aquest últim grup.

 

 

Resultats a Espanya

A Espanya s’han analitzat vuit àrees de descans, la majoria d’elles situades al llarg d’autopistes grans. Com s’observa al quadre adjunt, set d’aquestes àrees presenten un nivell de qualitat molt insatisfactori, i la vuitena (Zabaldika, a la N-135) també suspèn, amb un nivell insatisfactori. En general, les pitjors valoracions fan referència a l’absència de serveis sanitaris i de mesures de seguretat mínimes, com càmeres, telèfons d’emergència o il·luminació suficient. A més, les inspeccions dutes a terme han detectat que sovint les àrees de descans a Espanya no disposen de taules ni cadires per seure-hi, que hi ha brutícia al terra i que no disposen d’espai habilitat per als infants o les mascotes.

 

 

  

És cert que a Espanya s’aposta més per les àrees de servei –que ofereixen a l’usuari tot tipus de facilitat, com poder fer gasolina, serveis de restauració, telefonia, càmeres, etc.– que per les àrees de descans, que són espais concebuts per a ser utilitzats únicament en parades momentànies o d’una certa urgència. És per això que a Espanya hi ha un major nombre d’àrees de servei i la distància entre elles sigui considerablement menor que a d’altres països europeus, la qual cosa suposa que les àrees de descans tinguin una funció i un ús diferent al dels altres països i, per tant, en dificulta la comparabilitat.

 

Aspectes de millora: neteja i seguretat, el primer

De l’estudi es desprèn la necessitat de sol·licitar a les administracions i concessionàries responsables d’aquestes àrees de descans als 16 països analitzats que treballin per a millorar en els aspectes següents:

 

  •  Les àrees de descans han d’estar equipades de manera general amb lavabos.
  • Cal assegurar el manteniment i la neteja de totes les instal·lacions.
  • En períodes de vacances, totes les instal·lacions sanitàries han de netejar-se amb més freqüència, així com reposar regularment paper higiènic, sabó i tovalloles de paper, i mantenir en funcionament els assecadors de mans.
  • Totes les instal·lacions per a persones minusvàlides, especialment per a usuaris de cadires de rodes, han de ser accessibles; els lavabos per a minusvàlids han d’incorporar el sistema de tancament amb l’euroclau.
  • Cal marcar-hi places d’aparcament.
  • Posar-hi un número suficient de contenidors d’escombraries.
  • Instal·lar-hi taules de pícnic i jocs per a nens, i mantenir aquestes àrees separades degudament de la carretera.
  • Assegurar-hi una il·luminació suficient a la nit.
  • Instal·lar-hi telèfons d’emergència fàcils de fer servir, que siguin clarament visibles i estiguin il·luminats a la nit.
  • Millorar-ne la seguretat a través de controls regulars per part d’unitats de manteniment d’autopistes i la policia.

  

Els resultats d’aquest estudi es poden consultar a www.fundacioracc.cat.