Dissabte 03 juny, 2023 català   |   castellano

El túnel de Bracons aconsegueix una puntuació de “molt satisfactori” a l’estudi EuroTAP 2010

Dijous 29 juliol, 2010

Mobilitat i medi ambient | Seguretat viària

A partir de les dades que es desprenen del 12è Programa Europeu d’Avaluació de Túnels

 

El túnel de Bracons aconsegueix una puntuació de ‘molt satisfactori’ a l’estudi EuroTAP 2010

 

  • El túnel de Pedra do Couto a Galícia no supera les proves de seguretat
  • El túnel andalús de Cantalobos aconsegueix la millor puntuació d’Espanya a l’EuroTAP 2010, i se situa com el segon túnel europeu amb millor qualificació d’aquesta edició
  • L’avaluació d’aquest any s’ha realitzat a 26 túnels de 13 països europeus.

Seguint la línia de fomentar la seguretat viària i reduir l’accidentalitat a les carreteres, el RACC, entitat líder en l’àmbit de la mobilitat a Espanya, ha participat novament en l’estudi que avalua el nivell de seguretat dels túnels europeus. Gràcies a la 12na edició del programa EuroTAP (Programa Europeu d’Avaluació de Túnels) s’ha analitzat la seguretat de 26 túnels de 13 països europeus: quatre a Espanya, tres a Alemanya, Itàlia, Àustria i Suïssa; dos a França i Noruega, i un a Bèlgica, Islàndia, Croàcia, Holanda, Eslovènia i República Txeca.

 

A España, EuroTAP ha avaluat la seguretat de quatre túnels. El de Cantalobos (Andalusia) i Bracons  (Catalunya) han aconseguit una puntuació de ‘molt satisfactori’,  el túnel de Valdepastores (Madrid) ha aconseguit una nota de ‘bé’, mentre que el túnel de Pedra do Couto (Galícia) ha estat valorat amb un ‘insatisfactori’.

 

L’avaluació dels túnels
EuroTAP és un consorci europeu independent, on el RACC és un dels membres, que es va establir el 1999 per impulsar la millora urgent de la seguretat dels túnels de carretera.

 

Des de llavors, s’han realitzat ja 12 edicions anuals d’anàlisi de seguretat dels túnels de carretera, i s’han publicat resultats de més de 300 túnels de tot Europa, dels quals 50 es troben a Espanya.

 

En el seu sistema d’avaluació, EuroTAP valora tant el risc que es produeixi una situació d’emergència com la preparació dels operadors del túnel per afrontar aquesta emergència.

 

La inspecció del Programa Europeu d’Avaluació de Túnels es fa in situ a càrrec de professionals independents amb experiència en obres subterrànies. A més, es manté una entrevista amb els operadors de cada túnel per aclarir diversos temes rellevants per a la seguretat dels viatgers i s’inspecciona tota la documentació i els protocols d’emergència establerts.

 

Més concretament, aquests són els elements que es comproven en una inspecció d’EuroTAP:

 

  • Sistema del túnel (14%)
  • Il·luminació i subministrament elèctric (7%)
  • Trànsit i control del trànsit (17%)
  • Comunicació (11%)
  • Vies d’escapament i salvament  (14%)
  • Protecció contra els incendis (18%)
  • Sistema de Ventilació (11%)
  • Gestió d’ emergències (8%)

Resultats globals
Després d’uns anys en què s’havien registrat bones puntuacions a causa que els països s’havien posat al dia en els requeriments de la directiva de la UE sobre seguretat en els túnels, aquest any tornen els resultats dolents en diversos dels túnels analitzats. Així, dels 26 túnels: 16 túnels amb nota ‘molt bé’, quatre amb ‘bé’, dos ‘suficient’, i pel costat negatiu, segueixen havent-t’hi tres túnels amb un ‘insatisfactori’ i fins i tot amb un ‘deficient’.
La millor puntuació la trobem a França: el dúplex a la A86 prop de París. Inaugurat l’any 2009 i amb els seus 4.530 metres de longitud, aquest túnel només va rebre valoracions positives per part dels inspectors. A l’altra banda de la valoració, el túnel islandès de Hvalfjörour a la Highway No. 1 prop d’Akranes va obtenir la pitjor valoració. Inaugurat el 1998, amb 5.770 metres de longitud, té una gran quantitat de deficiències tècniques.

 

Els túnels espanyols, sota anàlisi
EuroTAP s’ha convertit en una mesura efectiva per aconseguir infraestructures més segures i històricament ha contribuït a millorar els túnels que no han superat els exigents criteris de seguretat que requereix el consorci. Els exemples més clars són els túnels de Vielha (Lleida), que s’ha construït de nou, o els de La Rovira (Barcelona), Sant Joan (Alacant) i Lorca (Múrcia), on s’estan fent o s’han portat a terme profundes reformes. A més, EuroTAP no només es efectiu de cara a les administracions o concessionàries responsables dels túnels, sinó que també informa als usuaris de quin ha de ser el seu comportament a l’interior d’un túnel, amb recomanacions de seguretat i marcant unes pautes d’actuació en cas d’accident o avaria.

 

En l’edició de 2010, s’aprecia que Espanya ha millorat notablement la seguretat dels seus túnels en els darrers anys. A part del túnel de Pedra do Couto, la resta de túnels analitzats a la present edició es pot concretar:

  • El nou túnel de Cantalobos (Almeria), presenta uns resultats excel·lents: encara que té un nivell de risc baix, està perfectament equipat amb tot el necessari.
  • El túnel de Bracons (Girona) té resultats molt bons. De recent inauguració, combina baix risc, amb uns bons sistemes per afrontar emergències.
  • El túnel de Valdepastores (Madrid) es tracta d’un túnel d’alt risc per l’elevat trànsit que suporta, i presenta dèficits en la comunicació amb els usuaris, perquè no disposa d’equipaments per drenar líquids inflamables i no es realitzen (de moment) simulacres per resoldre emergències.

El túnel de Bracons, molt satisfactori
El Túnel de Bracons que connecta les comarques d’Osona i La Garrotxa, i de recent inauguració (2009), ha aconseguit un resultat de ‘molt satisfactori’ Entre les característiques més remarcables d’aquesta infraesctructura, l’auditoria independent, destaca positivament:

 

  • Prohibició de transport de mercaderies perilloses
  • Semàfors i tanques davant dels portals
  • Recepció permanent d’informació de trànsit per ràdio, que el gestor del túnel pot interrompre per transmetre missatges addicionals
  • Vigilància permanent per vídeo
  • Registre automàtic d’incidències de trànsit així com l’ús dels telèfons d’emergència i els extintors
  • Zones previstes per a avaries cada 800 metres
  • Telèfons d’emergència i extintors cada 100 metres
  • Identificació de vies d’escapament en el túnel mitjançant llums de socors, indicant la direcció i la distància fins a la sortida més pròxima.
  • Sortides d’emergència a les galeries d’escapament paral·leles cada 400 metres
  • Sistema automàtic d’avís d’incendi
  • Ventilació per a casos d’incendi suficientment dimensionada
  • En les vies d’escapament exteriors no penetra el fum ni la calor, les portes són suficientment resistents al foc
  • Lloc de comandament centralitzat del túnel  i que compta amb personal format les 24 hores
  • Les comunicacions entre el personal del túnel, la policia i els bombers poden ser contínues
  • Pla d’alarma i intervenció actualitzat, complet i disponible
  • Formació regular del personal
  • Pràctiques regulars d’emergències

Només destaca en negatiu que la durada dels equips respiradors per als bombers és massa curta.

 

Recomanacions als usuaris

En condicions normals:

  • Encendre els llums i no portar ulleres de sol
  • Respectar la senyalització de trànsit i els semàfors
  • Mantenir la distància de seguretat
  • Fixar-se en la ubicació de les sortides d’emergència, les zones d’estacionament, els extintors i altres dispositius de seguretat
  • Prendre com a punt de referència al marge dret del carril a túnels bidireccionals, i no la línia central.

En cas de congestió:

  • Encendre els llums d’emergència
  • Situar-se en el marge dret del carril i mantenir la distància de seguretat
  • Apagar el motor en cas de retenció severa
  • No sortir del vehicle excepte per indicació del personal del túnel
  • Estar atents a la informació de l’emissora de trànsit i als panells informatius

En cas d’incidència:

  • Encendre els intermitents d’emergència i retirar el vehicle a una zona d’estacionament o lateral del carril
  • Apagar el motor
  • Utilitzar el telèfon d’emergència en lloc del mòbil ja que alerta de la posició i activa altres mesures de seguretat
  • Esperar l’assistència a l’interior del vehicle

En cas d’accident:

  • Encendre els intermitents d’emergència, situar el vehicle al marge dret del carril i mantenir la distància de seguretat (mínim 5m)
  • Apagar el motor
  • Utilitzar el telèfon d’emergència en lloc del telèfon mòbil, ja que permet detectar la posició i activar altres mesures de seguretat
  • Oferir primers auxilis si fos possible

 

En cas d’incendi:

  • En el propi vehicle: Si pot, surti del túnel sense canviar de sentit. Si no és possible, aparti’s al lateral.
  • En un altre vehicle: Aparti’s al carril d’emergència o a la part dreta mantenint la distància de seguretat
  • Encendre els intermitents d’emergència, apagar el motor i deixar les claus del vehicle posades
  • Utilitzar el telèfon d’emergència en lloc del mòbil, atès que permet detectar la posició i activar altres mesures de seguretat
  • Intentar apagar l’incendi, si està en fase inicial, utilitzant els extintors (normalment estan a les cabines d’emergència). En cas contrari, dirigir-se a la sortida d’emergència més pròxima o al portal.
  • Prestar primers auxilis si és possible
  • En cas de fum dens seguir l’enllumenat de la via d’emergència o aproximar-se a la paret.

El RACC
El RACC, con amb més d’1.000.000 de socis, és el major Automòbil Club d’Espanya, líder en l’àmbit de la mobilitat. Ofereix assistència mecànica, personal, familiar i medicalitzada urgent. El RACC compta amb una cartera d’assegurances de 903.248 pòlisses, i està present en el sector dels viatges. Com entitat amb vocació de servei a la societat, el RACC treballa en la formació de joves valors de l’esport del motor i organitza tres proves pels mundials: Rallys, F1 i motociclisme. El RACC es preocupa, mobilitza i crea estats d’opinió per tal de millorar la mobilitat i la seguretat viària.